dimecres, 15 de juny del 2011
dimarts, 14 de juny del 2011
El motor de gasolina
El motor de gasolina, o de benzina, és un motor tèrmic de combustió interna. Això vol dir que funciona gràcies a la calor generada en cremar un combustible, en aquest cas gasolina, i que la combustió es produeix dins del motor.
Es considera que el motor de gasolina el va inventar l'enginyer Nikolaus Otto l'any 1876.
Es tracta d'un motor de quatre temps (4T), ja que funciona seguint quatre fases ben diferenciades.
Aquestes frases s' anomenen:admissió, compressió, explosió i escapament.
Es considera que el motor de gasolina el va inventar l'enginyer Nikolaus Otto l'any 1876.
Es tracta d'un motor de quatre temps (4T), ja que funciona seguint quatre fases ben diferenciades.
Aquestes frases s' anomenen:admissió, compressió, explosió i escapament.
dimecres, 8 de juny del 2011
Politges 1
Aquets tipus de politges, es un conjunt, per poder carregar alguns objectes sense fent menys esforç, del que hauriem de fer sense elles.
-Politja simple
Una forma alternativa d'utilitzar la corriola és fixar-la a la càrrega, fixar un extrem de la corda al suport, i estirar l'un altre extrem per a alçar a la corriola i la càrrega. A aquesta configuració se l'anomena corriola simple mòbil.
La potència es igual la resisitència(P=R) i que serveix per a canviar la direcció o el sentit d'una força.
-Politja composta
Quan s'utilitzen sistemes de diverses corrioles que treballen en conjunt, es diu que es té una configuració de corriola composta.
La potència es igual la resistència que dividir entre dos(P=R/2).
En la politja fixa forma un moviment de translació del conjunt. En la politja mòbil, un dels extrems és fixat a un suport i en l'altre actua la potència, mentre la resistència és aplicada a l'eix de la politja i aquesta adquireix un moviment de translació simultani al de rotació.
Si necessita més imformació pot anar http://www.edu365.cat/aulanet/comfuncionen/
dimarts, 31 de maig del 2011
Palanques 3
La canya de pescar es una palanque de 3 grau.
La fletxe verde representa la força aplicada i la fletxe vermella representa la força de carrega.
La força aplicada es la que fem nosaltres per contrarestar la força de carrega i poder aixecar el pes, en aquet cas la força de carrega seria un peix i la aplicada les nostres mans.Com indica a lesqueme la força de carrega es molt més forta que la aplicada així que auriem de fer més força per poder aixecarla.
htmlhttp://www.edu365.cat/aulanet/comfuncionen/
dimarts, 24 de maig del 2011
La palanca
Una palanca o alçaprem és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de suport, o fulcre. Pot utilitzar-se per a amplificar la força mecànica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distància recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicació d'una força.
Tipus de palanques
És convenció dividir a les palanques en tres tipus o gèneres, depenent de la posició relativa del fulcre i els punts d'aplicació de les forces de potència i de resistència. El principi de la palanca és vàlid indistintament del tipus, però l'efecte i forma d'ús de cada tipus de palanca canvia considerablement.
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus, el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potència i de resistència.
Exemples d'aquest tipus de palanca són:
1.El balancí o "puja i baixa".
2.Les tenalles.
3.Les tisores.
4.Els rems.
5.El trabuquet.
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus, la força de resistència es troba entre el fulcre i la força de potència. En aquest cas la força aplicada és menor que la càrrega, aconseguint així un avantatge mecànic.
Exemples d'aquest tipus de palanca són:
1.El Carretó.
2.El trencanous.
3.Les claus angleses.
4.Els llevataps.
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus, la força de potència es troba entre el fulcre i la força de resistència. El tercer tipus és notable perquè la força aplicada ha de ser major que la força que es requeriria per a moure l'objecte sense la palanca. Aquest tipus de palanques s'utilitza quan el que es requereix és amplificar la distància que l'objecte recorre.
Exemples d'aquest tipus de palanca són:
1.Les pinces per al pa, per al gel o per a depilar.
2.El braç humà (quan dobleguem el colze, el fulcre és el colze, la força de potència l'exerceix el bíceps i la força de resistència és el pes del braç).
3.La mandíbula humana.
4.El bat de beisbol.
5.L'escombra.
6.La canya de pescar.
7.Un stick d'hoquei.
8.El tallaungles.
9.El martell.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Palanca#Tipus_de_palanques
Tipus de palanques
És convenció dividir a les palanques en tres tipus o gèneres, depenent de la posició relativa del fulcre i els punts d'aplicació de les forces de potència i de resistència. El principi de la palanca és vàlid indistintament del tipus, però l'efecte i forma d'ús de cada tipus de palanca canvia considerablement.
Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus, el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potència i de resistència.
Exemples d'aquest tipus de palanca són:
1.El balancí o "puja i baixa".
2.Les tenalles.
3.Les tisores.
4.Els rems.
5.El trabuquet.
Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus, la força de resistència es troba entre el fulcre i la força de potència. En aquest cas la força aplicada és menor que la càrrega, aconseguint així un avantatge mecànic.
Exemples d'aquest tipus de palanca són:
1.El Carretó.
2.El trencanous.
3.Les claus angleses.
4.Els llevataps.
Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus, la força de potència es troba entre el fulcre i la força de resistència. El tercer tipus és notable perquè la força aplicada ha de ser major que la força que es requeriria per a moure l'objecte sense la palanca. Aquest tipus de palanques s'utilitza quan el que es requereix és amplificar la distància que l'objecte recorre.
Exemples d'aquest tipus de palanca són:
1.Les pinces per al pa, per al gel o per a depilar.
2.El braç humà (quan dobleguem el colze, el fulcre és el colze, la força de potència l'exerceix el bíceps i la força de resistència és el pes del braç).
3.La mandíbula humana.
4.El bat de beisbol.
5.L'escombra.
6.La canya de pescar.
7.Un stick d'hoquei.
8.El tallaungles.
9.El martell.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Palanca#Tipus_de_palanques
dimarts, 10 de maig del 2011
Pont de Leonardo
Material:
·Llistó de faig o de pi de 10 mm de i 2m de longitud.
Eines i màquines:
·Regle graduat i llapis
·Xerrac de beina i tallabisells
·Trepant de columna, broca de 10 mm de diametre i mordassa
·Llima fina o paper de vidre
Descripció
Amb la finalitat de poder travessar un riu, es fa necessari construir un pont. La zona de creuament del riu canvia diverses vegades a l' any, depenent del cabal. Per evitar la construcció de diferents ponts, es pretén realitzar una única construcció que es pugui muntar i desmuntar amb facilitat. La construcció es farà seguint un disseny de Leonardo de Vinci.
Leonardo de Vinci(Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc i de França.
Construcció
Obtenció de les peces del pont
1.Marca i talla quinza trossos de llistó de 1cm de diàmetre i 13cm de longitud.
2.Agafa cinc trossos d'aquests i guarda'ls perquè els faràs servir com a elements del pont.
3.A cadascun dels deu trossos restants s'hi han de fer tres rebaixos tal i com s'indica a continuació:
Realització d' encaixos
1.Agafa dos trossos i col·loca'ls l'un al costat de l'altre de manera que els extrems quedin igualats. Per evitar que es moguin, subjecta'ls amb cinta adhesiva.
2.Marca un centímetre des de cadascun dels extrems.
3.Fes un forat en cada una de les dues marques amb la broca de 10mm de diàmetre.
4.Treu les dues tires de cinta adhesiva i gira cada un dels llistons 180 graus. Torna a col·locar les dues tires de cinta adhesiva.
5.Marca el centre dels dos llistons.
6.Fes un forat la marca amb la broca de 10 mm de diàmetre.
7.Treu la cinta adhesiva i ja tens dos nous elements del pont.
8.Repeteix l'operació de foradar els llistons, de dos en dos, fins a completar tots els rebaixos.
9.Amb la llima fina o paper de vidre, poleix els extrems i els forats dels llistons.
Sóm el web de Leonardo Da Vinci
http://www.hazteunsitio.com/public/frikblog/
http://www.portalplanetasedna.com.ar/davinci.pdf
http://www.portalplanetasedna.com.ar/leonardo_da_vinci.htm
·Llistó de faig o de pi de 10 mm de i 2m de longitud.
Eines i màquines:
·Regle graduat i llapis
·Xerrac de beina i tallabisells
·Trepant de columna, broca de 10 mm de diametre i mordassa
·Llima fina o paper de vidre
Descripció
Amb la finalitat de poder travessar un riu, es fa necessari construir un pont. La zona de creuament del riu canvia diverses vegades a l' any, depenent del cabal. Per evitar la construcció de diferents ponts, es pretén realitzar una única construcció que es pugui muntar i desmuntar amb facilitat. La construcció es farà seguint un disseny de Leonardo de Vinci.
Leonardo de Vinci(Vinci, Toscana, 15 d'abril de 1452 - Amboise, 2 de maig de 1519) fou un artista florentí i un home d'un esperit universal, a la vegada, científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Leonardo fou alumne del cèlebre pintor florentí Andrea del Verrocchio. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els últims anys de la seva vida a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc i de França.
Construcció
Obtenció de les peces del pont
1.Marca i talla quinza trossos de llistó de 1cm de diàmetre i 13cm de longitud.
2.Agafa cinc trossos d'aquests i guarda'ls perquè els faràs servir com a elements del pont.
3.A cadascun dels deu trossos restants s'hi han de fer tres rebaixos tal i com s'indica a continuació:
Realització d' encaixos
1.Agafa dos trossos i col·loca'ls l'un al costat de l'altre de manera que els extrems quedin igualats. Per evitar que es moguin, subjecta'ls amb cinta adhesiva.
2.Marca un centímetre des de cadascun dels extrems.
3.Fes un forat en cada una de les dues marques amb la broca de 10mm de diàmetre.
4.Treu les dues tires de cinta adhesiva i gira cada un dels llistons 180 graus. Torna a col·locar les dues tires de cinta adhesiva.
5.Marca el centre dels dos llistons.
6.Fes un forat la marca amb la broca de 10 mm de diàmetre.
7.Treu la cinta adhesiva i ja tens dos nous elements del pont.
8.Repeteix l'operació de foradar els llistons, de dos en dos, fins a completar tots els rebaixos.
9.Amb la llima fina o paper de vidre, poleix els extrems i els forats dels llistons.
Sóm el web de Leonardo Da Vinci
http://www.hazteunsitio.com/public/frikblog/
http://www.portalplanetasedna.com.ar/davinci.pdf
http://www.portalplanetasedna.com.ar/leonardo_da_vinci.htm
dimarts, 22 de març del 2011
Bombeta Elèctrica
Bombeta (o, en valencià, pereta, per la forma de fruita), és un llum elèctric format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric.
Parts d'una bombeta
Una bombeta elèctrica és una font de llum que està formada pel cos de vidre o plàstic, un casquet metàl·lic i un filament també metàl·lic:
El vidre o plàstic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors.
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent d'alimentació. El casquet consta d'un nucli i una vora, també anomenats pols positiu i negatiu.
El filament és un fil prim, habitualment de tungstè. En passar-hi el corrent, la resistència del material en provoca l'escalfament. L'elevada temperatura del filament fa que aquest emeti energia en forma d'irradiació de calor segons la llei de Joule. Aquesta irradiació apareix en tot l'espectre electromagnètic, del qual els éssers humans només n'aprofiten l'espectre visible per a veure-hi.
Una esquema de bombeta
Parts d'una bombeta
Una bombeta elèctrica és una font de llum que està formada pel cos de vidre o plàstic, un casquet metàl·lic i un filament també metàl·lic:
El vidre o plàstic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors.
El casquet fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent d'alimentació. El casquet consta d'un nucli i una vora, també anomenats pols positiu i negatiu.
El filament és un fil prim, habitualment de tungstè. En passar-hi el corrent, la resistència del material en provoca l'escalfament. L'elevada temperatura del filament fa que aquest emeti energia en forma d'irradiació de calor segons la llei de Joule. Aquesta irradiació apareix en tot l'espectre electromagnètic, del qual els éssers humans només n'aprofiten l'espectre visible per a veure-hi.
Una esquema de bombeta
dimecres, 2 de març del 2011
El Telegrafo
Talègraf elèctric
El talègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància.El de més ampli us al llarg del temps ha sigut el telègraf elèctric , encara que també s'han utilitzat telègraf òptics de diferents formes i modalitats funcionals.
Construccion de un telegrafo
Para empezar a costruir el electroiman,debemos tomar el clavo y el alambre,enrollamo el alambre afededor del clavo dejamos 20cm entre el alambre y el clavo,al inicio y al final del alambre. ELECTROIMAN
Elaborando el"transmisor"
Para la elaboracion del transmisor necesitarmos, 1 barra de estaño 1 madera de cm. Alambre y 2 tachuelas.Fijamos la tira de estaño a la madera con 1 de las tachuelas, no encajar completamente,enredamos el alambre en la tachuela dejar salidos 20 cm de una de las puntas del alambre hundir completamente la tachuela.Colocamos la segunda tachuela en la parte de abajo de la tira de estaño, enredamos alambre a la tachuela clavamos sin hundir en su totalidad la tachuela. TRANSMISOR
Elaboracion del receptor:
Tomamos las 2 maderas , en una de las orillas de la madera mas grande clavamos la mas pequeña, esta pieza es la base para el receptor. En la madera mas pequeña, fijamos la tira de estaño con una tachuela. Clavamos el electroiman de mancia que,quede debajo de la tira de estaño(5 milimetros) RECEPTOR .finalmente unimos la punta del alambre que se encuentra debajo de la barra de estaño del transmisor con una punta del electroiman, la punta del electroiman sobrante , la unimos a uno de los polos de una pila y el otro polo a la punta del alambre sobrante del transmisor.
El talègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància.El de més ampli us al llarg del temps ha sigut el telègraf elèctric , encara que també s'han utilitzat telègraf òptics de diferents formes i modalitats funcionals.
Construccion de un telegrafo
Para empezar a costruir el electroiman,debemos tomar el clavo y el alambre,enrollamo el alambre afededor del clavo dejamos 20cm entre el alambre y el clavo,al inicio y al final del alambre. ELECTROIMAN
Elaborando el"transmisor"
Para la elaboracion del transmisor necesitarmos, 1 barra de estaño 1 madera de cm. Alambre y 2 tachuelas.Fijamos la tira de estaño a la madera con 1 de las tachuelas, no encajar completamente,enredamos el alambre en la tachuela dejar salidos 20 cm de una de las puntas del alambre hundir completamente la tachuela.Colocamos la segunda tachuela en la parte de abajo de la tira de estaño, enredamos alambre a la tachuela clavamos sin hundir en su totalidad la tachuela. TRANSMISOR
Elaboracion del receptor:
Tomamos las 2 maderas , en una de las orillas de la madera mas grande clavamos la mas pequeña, esta pieza es la base para el receptor. En la madera mas pequeña, fijamos la tira de estaño con una tachuela. Clavamos el electroiman de mancia que,quede debajo de la tira de estaño(5 milimetros) RECEPTOR .finalmente unimos la punta del alambre que se encuentra debajo de la barra de estaño del transmisor con una punta del electroiman, la punta del electroiman sobrante , la unimos a uno de los polos de una pila y el otro polo a la punta del alambre sobrante del transmisor.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Un pont petit
Què has fet?
-Vam preparar els materies i després vam mesurar el cartó de 25 cm de llarg per 7 cm d'ample.Vigilant de tallar recte i no fer-me mal a mi mateixa he de prepara un regle per tallar.
-La professora ens va donar 8 palletes i vam mesurar palletes de 7 cm i 8,5 cm.Vam preparar 4 palletes de 7 cm i 8,5 cm resta de 4 palletes vam mesurar de 8,5 cm.
-Despres hem enganxat les canyetes al cartó.
-Per provar la resistència a la flexió, hem posat unes peses i després més peses.
-El final es veu que no té prou resisitència.
-Hi vam posar dos palletes més.
-A continuació vam provar altra vegada.No ha sortit com abans,aquesta vegada la resisitència és gran i no es flexiona.
-A final vam provar si les barres treballem, a compressió o a tracció.
-Vam carrega les estructures, de mi grup a provar la barra C.Vam cortar i el cartó vam bajar.
-Vam preparar els materies i després vam mesurar el cartó de 25 cm de llarg per 7 cm d'ample.Vigilant de tallar recte i no fer-me mal a mi mateixa he de prepara un regle per tallar.
-La professora ens va donar 8 palletes i vam mesurar palletes de 7 cm i 8,5 cm.Vam preparar 4 palletes de 7 cm i 8,5 cm resta de 4 palletes vam mesurar de 8,5 cm.
-Despres hem enganxat les canyetes al cartó.
-Per provar la resistència a la flexió, hem posat unes peses i després més peses.
-El final es veu que no té prou resisitència.
-Hi vam posar dos palletes més.
-A continuació vam provar altra vegada.No ha sortit com abans,aquesta vegada la resisitència és gran i no es flexiona.
-A final vam provar si les barres treballem, a compressió o a tracció.
-Vam carrega les estructures, de mi grup a provar la barra C.Vam cortar i el cartó vam bajar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)